Joc de xiquets/es, en què un jugador estava ajupit i els altres el saltaven pronunciant diferents fórmules, i el qui no les deia bé o no saltava bé, era qui s'ajupia (qui pagava). Les fórmules i operacions a fer a cada salt, eren aquestes:
A la una, la mitja lluna.
A les dos, les boles del gos.
A les tres, botar i no dir res. (Només el primer diu la fórmula).
A les quatre, culada del sastre. (Li peguen al cul al qui paga, quan boten).
A les cinc, diling-ding-ding, l'home que mata, sempre va fugint.
A les sis, el bon pastís.
A les set el gorret beneït. (Es posen un barret al cap, o una corfa de taronja, que després del salt ha de caure a terra a l'altra banda del qui paga. No s'ha de xafar cap barret o corfa).
A les vuit, el bon xiulit.
A les nou, cada gallina que arreplegue el seu ou. (Després de botar, cada jugador arreplega el seu barret o corfa de taronja).
A les deu, el tio Bernabeu, pujant l'escala, es trenca un peu. (Es bota fent el coix).
A les onze, tocar terra, fusta i bronze. (Després de botar, toquen terra, fusta i bronze, com ara, un picaporta de bronze).
A les dotze, cadena perpètua, volantins. (Cadascú fa allò que fa el primer).
Llúcies
