Capella del Calvari

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CALVARI


L´Ermita de Sant Blai i el Calvari se sumen als llocs paisagístics i culturals de Pedreguer. Ermita, situada als peus de la muntanya Gran i de la creueta de la Llagosta, domina tot el poble. Així, la façana de l’edifici mira cap a la població i té una orientació nord-sud poc usual.

En l'actualitat és coneguda popularment amb el nom de capelleta de Sant Blai, però això és un costum relativament modern, ja que la primera advocació va ser com a capella del Sant Crist del Calvari, parada final del viacrucis. El 1895 s’anota per primera vegada als llibres de l’arxiu parroquial que el 3 de febrer s´havia dedicat una dobla a sant Blai en la capella del Calvari.

L’edifici es va construir en la segona meitat del segle XVIII i originàriament tenia dos cossos, la nau i el cambril. El 1892 es va afegir el porxe, per cobrir la zona de l’entrada. S´hi han fet diverses restauracions: la del 1926, la del 1992, i, finalment, la del 1998, després d’haver sofert un incendi.

La capella presenta un espai centralitzat i circular al voltant del qual es desplega tota la resta, a més del joc de volums en què s’interrelacionen el cub i l’esfera, la utilització d’elements formals simples, etc. Aquest tipus d´idees, que deixen enrere el barroc, eren molt novedoses fins i tot a finals del set-cents, i, per tant, només podien correspondre a alguna persona coneixedora dels últims corrents arquitectònics. Aquest degué ser Antoni Gilabert, acadèmic de Belles Arts de Sant Carles, gran impulsor del neoclassicisme a l’antic Regne de València.

L’interior, d´escassa il•luminació natural, està poc decorat. Hi trobem una successió de vuit intercolumnis distribuïts irregularment, condicionats per l’accés i per dues capelles laterals que marquen una mena de creuer. D´aquesta manera s’hi obtenen vuit pilastres dòriques que sostenen un fris llis i una potent cornisa des d´on arranca la cúpula de mitja taronja amb vuit nervis. En la zona sud, oposada a la porta d´entrada, veiem un cambril rectangular, que es divideix en tres recintes separats per dos arcs rebaixats.

Al voltant de l’edifici es reuneixen els pedreguers i pedregueres en diferents dies festius. Per Sant Antoni, 17 de gener, amb la benedicció dels animals, per Sant Blai, 2 i 3 de febrer, amb el porrat, ple de productes tradicionals com són ara els fruits secs, els dàtils o la canyamel. Concerts i balls al mirador i el repic de la campaneta, que fan sonar els més menuts, anuncien contínuament la joia i l´alegria de la festa. L’ermita i el calvari formen part també de l´escenari de les activitats religioses de Setmana Santa.