La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d’ella,
mal d’Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.
Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d’amagar-ho.
Que torne a la llum del dia
en un primer cadafal
tot el poble que va viure
abans del fracàs d’Almansa;
prenguen lloc en igualtat
Jaume I i Ausiàs March
amb els gremis i els oficis,
llauradors i gent de mar.
Que siguem també testics
en un segon cadafal
els hereus de la derrota,
valencians de Nova Planta;
prenguen lloc en igualtat
Maians, Romeu i Sorolla
amb els obrers de la seda
i els plantadors de taronja.
Feu més fort el sortilegi
amb tots els vostres poders
i acudeixquen a la festa
en un tercer cadafal
aquells que encara han de nàixer,
gent desperta i sobirana,
senyors del seu propi viure;
prenguen lloc en igualtat.
I vosaltres que sentiu
les músiques i els romanços
obriu els ulls i voreu
des del vostre cadafal
l’ample caminal que s’obre
entre tots els concurrents.
Felip V el calça llarga;
segueix l’any 1707
i el Decret de Nova Planta;
l’organista Cabanilles
va sonant una tocata;
molts maulets, bolic al muscle,
busquen on alçaran casa;
porten pelfes i catifes
els teixidors de la llana
passen porcs i botiflers,
botiflers i sargantanes,
renegats i delators,
socarrats i socarrades
lladres, bisbes i marquesos,
naus amb senyera esgarrada,
Carles d’Àustria plegant vela,
pebre, cànem i pesquera,
D’Asfeld, dimoni emplomat,
incendiari i mala bava,
soldats catalans i anglesos,
de Portugal i d’Holanda,
saladures, prostitutes,
ametlons, arròs i pansa,
francesos i castellans,
saragüells i el mal d’Almansa;
passen molts més de maulets,
botiflers no hi han apenes,
passa Berwic i Blanquer
i Lluis XIV de França,
lliures, diners, divuités,
un nou patriotisme passa
castellanesc i estafant,
l’Estat Modern va d’estrena
i els senyors van de dinar,
el Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
volen les cendres de Xàtiva
i una extensa polseguera
s’escampa sobre la llum,
que el sol va en la comitiva
i la remor se l’en duu;
que el conjur no dura sempre
i la història ja és passada,
però el mal que vingué d’ella,
mal d’Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.
Al Tall
Processó
