La lluna la pruna
vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Que coses més bones
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.
La lluna la pruna
vestida de dol
per dalt de la Plana
cridant al Raimon.
La veu Caterina
i comença a ballar
un núvol s'acosta
i la lluna se'n va.
S'amaga espantada
en veure un mussol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Les barques de Dénia
dormen en el port
i la lluna plena
bressola el Montgó.
La meua Mireia
recorda amb amor
Marta i Carolina
Vicent i Raimon.
Aïna i Caterina
Jaume, Marc i Enric
Marieta i Alba
i els altres amics.
La lluna
