Parlem de tu

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que vas anar marfonant-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies, deies, senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà que ni parlem de tu
per recordar-te, poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.


Miquel Martí i Pol