Una recen casadeta
se lamentava ploran:
ma mare te la culpa
de lo que me estan passan,
m’ha casat amb un vell
que te molts diners
pero te una flauta
que no li val res.
Perqué vull tantes pessetes
si a mi no me fan profit
i si me pica la viola
me la rascaré amb lo dit
pareixc una bleda
en un camp de secá
que si no la reguen
no pot espigar.
El cor em dicta una cosa
que es molta veritat
em buscaré un criat jove
i el motoret regará
treurá l’aigua fresca
i l’hortet amb saó,
i d’eixa manera
creixerá el meló.
La recen casadeta
