DECRETS
DE
NOVA
PLANTA
DE
NOVA
PLANTA
Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocuparen militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d’Aragó.
Es promulgaren en les dates següents:
Es promulgaren en les dates següents:
• Regne de València i l'Aragó: 29 de juny de 1707.
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715.
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.
PRECEDENTS
L'ocupació militar de la Corona d’Aragó i la consegüent aplicació dels “Decretos de Nueva Planta” , representaren l'aplicació dels plans del Memorial Secret de Gaspar de Guzmán, comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625). Amb els Decrets de Nova Planta, el primer rei de la casa de Borbó seguí, d'altra banda, la política aplicada a França pels seus avantpassats: la concepció absolutista del poder de la monarquia.
CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715.
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.
PRECEDENTS
L'ocupació militar de la Corona d’Aragó i la consegüent aplicació dels “Decretos de Nueva Planta” , representaren l'aplicació dels plans del Memorial Secret de Gaspar de Guzmán, comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625). Amb els Decrets de Nova Planta, el primer rei de la casa de Borbó seguí, d'altra banda, la política aplicada a França pels seus avantpassats: la concepció absolutista del poder de la monarquia.
CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.
Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques, ara només dins la Corona d'Aragó: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.
El Decrets de Nova Planta, suposaren la mort jurídica del nostre país com a entitat amb personalitat pròpia perquè quedà subsumit dins el maremàgnum castellanitzador, i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Tanmateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquest país, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.
IMPOSICIÓ D’UN MODEL POLÍTIC
Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a excusa el càstig a la Corona d’Aragó pel seu suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria.
IMPOSICIÓ D’UN MODEL POLÍTIC
Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a excusa el càstig a la Corona d’Aragó pel seu suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria.
Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista.
• El Decret de Nova Planta del Regne de València i l'Aragó significà la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià i aragonès: els Furs de València i d'Aragó i les Corts Valencianes i les Corts d’Aragó foren substituïts per les lleis i el règim polític de Castella. Els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid, el valencià hi va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d’Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot e dret civil.
L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.
• El Decret de Nova Planta del Regne de València i l'Aragó significà la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià i aragonès: els Furs de València i d'Aragó i les Corts Valencianes i les Corts d’Aragó foren substituïts per les lleis i el règim polític de Castella. Els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid, el valencià hi va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d’Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot e dret civil.
L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.
Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de Consells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que Galícia, Astúries i Navarra per separat. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó.
IMPOSICIÓ D’UNA LLENGUA
El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia: "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana".
IMPOSICIÓ D’UNA LLENGUA
El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia: "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana".
Instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
ABOLICIÓ DEL DRET FORAL
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb TOTS ELS ALTRES DRETS.
ABOLICIÓ DEL DRET FORAL
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb TOTS ELS ALTRES DRETS.
